Futbol

"A les vuit, tots a l'estadi", demanava la crida del club. Però quan els porters Valdés i Pinto van sortir a escalfar el Camp Nou presentava aproximadament un quart d'entrada. Això sí, els que hi eren van cridar com si l'estadi fos ple. Encara es van deixar més la veu esbroncant Mourinho, que va encapçalar els jugadors de l'Inter quan els italians van saltar a la gespa.

L'ambient va ser eixordador quan els dos equips van formar sobre el terreny de joc mentre sonava l'himne de la Champions. Aleshores es va formar un mosaic espectacular: 90.000 cartolines amb els colors blaugrana i de la senyera i la paraula Barça en una bufanda portada per un aficionat.

La pressió de l'afició va ser extraordinària. No va defallir en cap moment, ni quan la classificació semblava ja impossible. Quan faltava un quart d'hora pel final, el públic va pregar que Messi aparegués, però l'explosió de joia va arribar amb el gol de Piqué. Les veus dels seguidors retronaven més fort que mai, i això que semblava difícil de superar el que havien cridant en els 83 minuts anteriors.

Un cop consumada l'eliminació l'afició del Barça volia ovacionar la feina de l'equip, que, tot i que no podrà repetir final de Champions, va fer sentir orgullós qualsevol culer. Però va aparèixer l'inefable Mourinho, que en un nou acte de provocació va travessar el camp per celebrar la classificació amb els seguidors de l'Inter que ocupaven la tercera graderia del lateral. La indignació va convertir els aplaudiments en crits cap al tècnic interista, que va demostrar que tampoc sap guanyar.