Blogs
inici > participació

Opina amb en Nacho Solozabal

El blog del Nacho Solozabal
Consulteu el nostre blog de bàsquet escrit per un dels grans: en Nacho Solozabal us convida a debatre amb ell diversos aspectes d'actualitat. No falteu a la cita!



LLIGUES CATALANES

Sun, 28 Sep 2014 16:49:16 GMT

Nacho

Dimecres i dijous es jugaran a La Seu d'Urgell les semis i final masculina, i la final femenina. Us motiven aquests partits? Crec que és bo que la Lliga Catalana sigui una competició que es mantingui al calendari, i li donem la importància que té. Primer pel que representa pel nostre bàsquet, i també pel fet que podem veure tots els equips catalans junts. I aquest any amb la incorporació de l'Andorra.
Creieu que el Barça és el clar favorit, malgrat la seva desfeta davant del Madrid a la Supercopa? Farà un pas endavant en el seu nivell de joc?
La Penya acaba de guanyar un amistós al Granca. Tenen moltes cares noves, i una barreja compensada de joventut i jugadors veterans. Penso que poden fer una campanya millor que la passada. Hi esteu d'acord?
El Manresa ha fitxat prou bé. Té una plantilla força sòlida. Cal esperar que, amb una mica de sort, no acabi com les dues darreres temporades. Sembla que aquesta vegada veurem un altre equip, molt més competitiu. Us agrada en especial algun fitxatge dels manresans?
L’Andorra és conscient de les dificultats que tindrà aquest any. I suposo que els seu repte és salvar la temporada. La presència de dos jugadors tan experimentats com Sada i Trias és tota una garantia.
Sembla que a la final femenina el Girona té més possibilitats que el Cadí per endur-se el títol. Però les jugadores de la Seu jugaran a casa, i això sempre és un plus per a qualsevol equip.
Favorits per les dues finals?

Els apunts de l'Albert Fàbrega

L'Albert Fàbrega i tot l'equip de F1 a TV3 ens acosten en aquest blog la Fórmula 1 vista des de dins. Una altra manera de viure el gran circ de la F1.



El blog del "Hat-trick total"

Jordi Sunyer i Xavi Torres interactuen amb els espectadors explicant i contestant tot el que passa a les millors lligues internacionals de futbol. Participeu-hi!



Blog Ferran Latorre

ferran-latorre
Ferran Latorre vol convertir-se en el primer català que corona els 14 vuitmils de la Terra. Segueix en aquest videoblog les seves vivències en l'intent d'ascendir a l'Everest, el cim del món.



Clicar l'ull

Mon, 26 May 2014 12:16:17 GMT

Moderador

Neva i aquesta història s’acaba amb la mateixa melangia amb què cada floc cobreix de blanc el terra: ho fan amb un silenci parsimoniós i resignat. Aquest no és el post que hagués volgut escriure. Com suposo que el terra del CB, ara cobert de blanc, tampoc vol perdre de vista el cel. Però aquest és l’esport més dur de tots i també el més cruel. I per tant, un ha d’estar preparat per no aconseguir l’èxit, com així m’ha passat tantes vegades abans.

Ahir, cap al migdia, a uns 7600 metres, camí del camp 4, vaig notar que el cos em deia que no. Es fa difícil descriure la sensació, que no es concreta en cap òrgan ni de manera taxativa. Com tinc l’experiència d’haver caminat bé tantes vegades a aquesta alçada, de seguida vaig reconèixer que alguna cosa no rutllava. A més a més, es va afegir el fet de que el temps era l’ideal per donar-li un caire tràgic a la decisió que s’anava coent dins meu. Un temps infernal per a donar-li més èpica a la meva defunció esportiva. Em notava fràgil, dèbil, i la meva respiració, desesperada, tallada, insuficient, i a una cadència d’infart, era una pista prou suficient per adonar-me que no anava fi del tot. Principi d’edema? Conseqüència d’una lleu bronquitis? El coll m’esclatava de dolor a cada inhalació, i aquell dia, cada pas era un martiri que em situava gairebé al darrera de la cua. L’Enric i el Richard, que venien tot just darrera meu, ja s’alertaren davant la lentitud inhabitual del meu ritme. Dins meu, ja feia una mitja hora, sabia que no anava enlloc, però vaig avançar molts metres esperant que aquella situació es capgirés, el típic però comprensible auto engany. Però vet aquí que arriba un moment en que un pren una decisió.

I fet sí que és precís, clar i concret. Com contradient el principi d’incertesa, de cop un pren un decisió, en un temps i en un lloc concret, i fa un primer pas cap a baix. Un primer pas sense retorn. I aleshores pel cap passa tota una pel•lícula a gran velocitat, com diuen que succeeix abans de morir, però que en aquest cas, va del passat al futur. I és així com pel cap passen tots els sacrificis que has fet fins aquell precís instant, tots els esforços físics, mentals i sobretot personals. Quants dies sense veure la Clara fins aquell instant? Quin sentit ha tingut no veure-la ara que, penjat de la corda fixe, enmig de l’infern meteorològic i personal, un decideix que tot s’ha acabat? I és així com de cop, a 7600 m, un té la sensació que tot es desfà com un tarró de sucre, en un segon, com tot el castell de cartes es desmunta. Però també, en aquell mateix instant, passa la pel•lícula del futur. Un es veu escrivint aquest post, tornant a casa amb les butxaques buides, i veient com neva, per la porta mig oberta de la tenda, veient com cauen els flocs dels adéus inevitables. Intento convèncer l’Enric que agafi la tenda i que segueixi endavant. Em diu, diverses vegades i davant la meva insistència, que de cap manera. Em diu que ha vingut amb mi i que em seguirà allà on vagi.

I és així com, també, en aquell precís instant, s’esdevé davant meu la veritable lliçó d’aquesta expedició. El mateix li vaig dir al Yannick quan em va dir que l’abandonés. I el mateix em deia l’Enric a 7600 m. Jo hagués pogut baixar tot sol, però l’Enric va preferir abandonar l’intent a cim i així lligar el seu destí al meu infortuni. Avui el temps no ha estat l’ideal per a fer cim. Ningú sense oxigen ho ha aconseguit. Potser l’Enric ho hagués aconseguit. Potser tots dos. Però aquesta és ja una altra història, la que haguéssim volgut i no ha estat. Aquest és l’esport més cruel de tots. Cal estar preparat per la derrota. I això comporta mirar el futur i clicar-li l’ull a totes les nevades que truquen a la porta.

PUBLICITAT

Serveis

© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A.